LA PEDAGOGIA FREINET I LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES (català)
(publicat a la revista GUIX, nº 364. Maig de 2010)
La filosofia de les competències bàsiques ens resulta molt familiar a tots els mestres i les mestres que treballem amb les tècniques Freinet. Si llegim les diferents definicions que s’han donat sobre el concepte de competència no hi ha cap dubte que la nostra pedagogia escau perfectament amb aquesta “nova” manera de definir l’aprenentatge.
En realitat, no només són les tècniques Freinet les què escauen amb la filosofia de les competències, és tota la pedagogia que parteix dels infants, dels seus interessos i, sobretot, de la realitat que els envolta. Nosaltres sempre hem treballat per competències, encara que la terminologia, com les modes, hagi anat canviant amb el temps.
Aquesta visió globalitzadora, interdisciplinària, de preparació per a la vida, arrelada a la realitat i amb un sentit clarament socialitzador que manifesten les competències, és quelcom molt proper a la nostra pràctica de sempre.
A les nostres classes, el nen i la nena es dediquen bàsicament a treballar (aprendre a aprendre), a realitzar activitats i projectes que els ajuden a conèixer millor la realitat i a fer propostes per canviar-la o millorar-la. Des d’aquest punt de vista, està clar que la pedagogia Freinet té prous arguments per mantenir la seva vigència.
La tecnologia i les tècniques Freinet
El desenvolupament tecnològic, la globalització, l’aparició d’internet, la generaltzació de la informació a nivell mundial, la creació de xarxes que faciliten i promouen les comunicacions entre les persones d’arreu del món, són avenços que confirmen la vigència de la pedagogia Freinet. Avui és molt més fàcil i, fins i tot, lògic i raonable des del punt de vista de l’aprenentatge, practicar una pedagogia basada en la recerca, la investigació, l’intercanvi, la cooperació i el respecte a la personalitat i el ritme de cada nen i de cada nena.
La possibilitat que els infants es pugin convertir en escriptors i editors de llibres mitjançant un treball de creació, és avui a l’abast de qualsevol escola que disposi d’una xarxa informàtica mínima. La tècnica del text lliure ens permet escriure llibres de qualsevol tipologia i temàtica, al mateix temps que constitueix una eina immillorable per aprendre la gramàtica i l’ortografia d’una manera funcional i, fins i tot, divertida. Quan arrodonim els textos o les poesies que formaran part dels llibres de la classe, tots hi podem fer les nostres aportacions, cadascú des del seu propi nivell de coneixements, i tots descobrim maneres noves, eines noves, per millorar la nostra competència comunicativa lingüística i literària. I ho fem al mateix temps que construïm llibres que reflecteixen la nostra realitat i la nostra vida. Són, com diria el mateix Freinet, “llibres de vida”, llibres que ens recordaran sempre moments puntuals de la nostra existència, una espècie de diaris (personals i col·lectius) que ens lligaran afectivament a la nostra etapa escolar. A la nostra classe editem cada curs diversos llibres de prosa i de poesia sobre temàtiques molt diverses (experiències viscudes, somnis, activitat puntuals, com hem après a llegir, a muntar en bicicleta, allò que ens fa por, el que ens explicaven o ens cantaven de petits, contes inventats, petites novel·les, etc.) Llibres que poden ser intercanviats amb els nostres amics i amigues d’altres centres docents, perquè la correspondència escolar, una altra de les tècniques més celebrades de la pedagogia Freinet, és una de les grans beneficiades dels avenços de la informàtica.
Avui dia, la comunicació és molt més ràpida i variada que fa uns anys. Podem continuar utilitzant el correu postal per enviar regals o fer altres trameses, però Internet permet establir una comunicació immediata i permanent.
De fet, és el propi alumnat qui usa aquestes xarxes de comunicació i d’intercanvi, sense necessitat què l’escola les converteixi en activitats integrades al currículum. La correspondència escolar, però, ens ajuda a conèixer millor els altres, els que tenim a prop i els que són molt lluny. Ens podem intercanviar llibres, revistes, informacions sobre projectes de treball comuns, podem realitzar trobades per conèixer-nos personalment, per planificar projectes nous i portar-los a terme, etc. Nosaltres la practiquem des de sempre i en diverses modalitats (d’infant a infant, entre classes, de manera ocasional, d’apadrinament lector, etc.), perquè considerem molt important que el nostre alumnat conegui altres realitats, que tingui amics i amigues amb els quals pugui establir una relació afectiva, a més de treballar en projectes comuns, i també perquè és una eina per educar els nens i les nenes en la utilització correcta de les xarxes i dels fòrums socials de comunicació. Finalment, volem dir també que la correspondència pot ajudar a cobrir objectius de qualsevol de les competències bàsiques esteblertes al currículum.
Aprofitament del periòdic i internet
La investigació del medi, d’acord amb la pedagogia Freinet, és una eina prou eficaç per proporcionar una formació adequada sobre el nostre món. El medi, en un món globalitzat, no es por reduir a un coneixement purament localista (nosaltres no hem tingut mai aquesta visió miop que alguns detractors han vulgut atribuir als que practiquem una pedagogia arrelada al nen i a la nena). Treballem el periòdic a la classe, cerquem informacions a Internet, fem un seguiment de les notícies d’actualitat que ens connecten amb el currículum, convertim els nostres alumnes en petits investigadors i acostumem a treballar amb rigor, cercant les dades més correctes i les informacions més fiables. El periòdic ens proporciona informació sobre tots els temes que integren el currículum i Internet ens ajuda a completar qualsevol investigació que s’estigui portant a terme.
Nosaltres tenim organitzat el programa de treball a partir de diversos temes o projectes generals que anem treballant al llarg del curs. Fem un seguiment de la informació que surt al periòdic sobre aquets temes i la recollim en unes carpetes; després l’estudiem i l’anem llegint i seleccionant d’acord amb els nostres interessos i objectius. Més tard, amb l’ajut d’Internet i d’altres fonts (llibres i revistes especialitzades, enciclopèdies) anem confeccionant diversos llibres. Són llibres oberts, que es van construint a poc a poc, amb les aportacions de tots nosaltres. Alguns s’acaben en poc temps, altres duren tot el curs i, finalment, n’hi ha que es van construint al llarg de tot el cicle.
Fem un seguiment del temps i la temperatura del nostre poble (Torres de Segre) i d’altres ciutats de l’Estat espanyol i d’Europa, de la durada del dia i de la nit, de les fases de la Lluna, dels conflictes i de les guerres que hi ha actualment al món, de les activitats esportives que ens agraden més, de l’evolució del medi ambient i el canvi climàtic, de l’exploració espacial, dels efectes dels agents naturals, dels nous descobriments sobre la prehistòria i altres èpoques del passat, de les notícies més rellevants que afecten el nostre país, la nostra comarca, etc. Tot això ens proporciona, si més no, un coneixement i una cultura suficients sobre l’actualitat. D’aquesta manera, el que aconseguim, bàsicament, és que la realitat entri dins de la nostra classe, que allò que el nostre alumnat viu i sent a casa, a la televisió, el que llegeix als diaris, també formi part del que treballem a l’escola.
La competència matemàtica es treballa, bàsicament, amb les dades que ens proporcionen els temes generals. La major part de les activitats van encaminades a resoldre problemes amb dades reals (càlcul viu) i a desenvolupar el raonament matemàtic. Si partim de la realitat, si els problemes que proposem als nostres alumnes (ells, per part seva també en proposen) utilitzen dades autèntiques (en la mesura, el preu, les quantitats, la proporcionalitat), aleshores estarem proporcionant una competència matemàtica en la direcció correcta, perquè no hi ha res pitjor que fer exercicis avorrits i amb dades inventades. Si volem que els nostres infants siguin capaços de raonar si un resultat pot ser possible o no, hem de treballar sempre amb dades reals. És clar que s’han de conèixer les tables de multiplicar i que han de saber fer sumes, restes, multiplicacions i divisions; és clar que sí. Però això és una tasca complementària, que pot arribar a ser fins i tot divertida si es proposa com a tal. Ara bé, la tasca fonamental, la que proporcionarà al nostre alumnat una bona competència matemàtica, ha de partir de la realitat i ha d’ensenyar-li a resoldre problemes de la vida quotidiana.
El negoci dels llibres
Els llibres de text són plens d’exercicis inventats per aquells que els fan, exercicis que moltes vegades no tenen sentit si no és que serveixen per confirmar el concepte que volen que aprengui l’alumnat. La majoria de vegades els exercicis són fòrmules artificials que no ajuden a educar els nens i nenes en les competències necessàries per a la vida. Fan que l’alumnat visqui un món fictici, allunyat de la realitat. I això no només passa amb els llibres de matemàtiques, sinó que tots els del curs (és a dir, els de cada matèria) estan concebuts de la mateixa manera. Són llibres que divideixen el coneixement en compartiments estancs, la qual cosa fa impossible que tingui lloc la globalització i la interdisciplinarietat. Són llibres que no serveixen com a eines per aprendre, sinó que converteixen la pròpia assignatura en matèria d’aprenentatge, la qual cosa representa la perversió del coneixement. L’objectiu principal que persegueixen és que tots els nens i nenes en tinguin un exemplar i com més se’n puguin vendre, millor. No podem oblidar que les editorials són un negoci i que el que els interessa, en primer lloc, és fer diners. Per això ho donen pràcticament tot mastegat al professorat, que és qui ha d’elegir els textos que utilitzarà a l’aula. En cap ofici o professió, el professional treballa seguint els dictats d’un llibre que, si et sembla bé, et diu pràcticament tot el que s’ha de fer des del primer dia del curs fins a l’últim.
Hi ha un altre exemple ben clar d’aquesta situació. Ens referim als llibres de lectura que ofereixen les editorials a canvi de fer després l’animació lectora. El professorat ha d’elegir entre els llibres que ofereix l’editorial, els infants han de comprar-ne un cada un, i tot a canvi que vingui una persona a fer una sessió que, la majoria de vegades, no té res a veure amb l’animació lectora. En comptes de ser el propi mestre qui tria els llibres per integrar-los en una tasca més globalitzadora, per convertir-los en un projecte més ampli de treball on les alumnes i els alumnes puguin aprendre, de veritat, coses interessant, se’ls obliga a llegir uns llibres que, la majoria de vegades, són un insult a la seva intel·ligència.
L’educació, que hauria de ser gratuïta, que hauria de ser una activitat de formació de bons ciutatdans i de bons professionals, ha esdevingut un negoci contra el qual el treball personal, la tasca creativa, l’aprofitament de la realitat, la creació de materials propis per fer més comprensible el coneixement i la pròpia vida, poca cosa hi poden fer. El treball cooperatiu dels mestres per crear els seus propis materials no és gens atractiu davant les propostes que t’ho donen tot fet. És ben cert que hi ha alguns materials publicats que són molt interessants per ser utilitzats complementàriament, sobretot en matemàtiques (El Quinzet, llibretes autocorrectives, problemes de lògica…), però la part fonamental, la que ha d’ocupar la franja horària més gran, ha de ser fruit del treball conjunt entre l’ensenyant i el seu alumnat durant el curs.
La metodologia i l’avaluació
La metodologia és, des del nostre punt de vista, l’eina més important de l’educació. És, a més, l’eina que podem aportar els professionals que estem treballant a peu d’obra. No obstant això, per aprofondir en la metodologia necessitem mestres amb plena dedicació, professionals valorats des de l’Administració i des de la societat pel seu treball a l’aula, cosa que no passa actualment. Si les autoritats docents tinguessin com a objectiu real l’educació, la formació de ciutadanes i ciutadans preparats i competents, no dissenyarien un sistema que possa l’èmfasi en l’avaluació dels estudiants en les etapes obligatòries. Qui va obligat a l’escola ha de rebre recursos per formar-se, competències per poder optar a un futur laboral digne i, a nivell emocional, un tracte humà que augmenti la seva autoestima i que li permeti desenvolupar totes les qualitats que posseeix. Estem d’acord que l’escolaritat ha de ser obligatòria per a tothom, però que el sistema estigui concebut com una cursa cap a la universitat, és una altra de les seves perversions, perquè el converteix en una fàbrica de fracassats, i això no és bo per conformar una societat emocionalment equilibrada.
Freinet va anomenar també el seu sistema d’ensenyament la pedagogia de l’èxit, la pedagogia que procura convertir cada nen i cada nena en una persona amb coneixements i recursos suficients per defensar-se a la vida, una persona competent en l’aspecte professional i equilibrada emocionalment. Sense dir-ho així, va ser dels primers que va treballar la intel·ligència emocional, perquè va crear unes tècniques que lligaven afectivament el seu alumnat amb els aprenentatges. Va lluitar contra el sistema que estableix els exàmens i les notes, contra la classificació i la segregació de l’alumnat. Sabem que això no és ara (mai no ho ha estat) politicament correcte, però nosaltres ho hem de continuar denunciant avui, quan, més que mai, es vol convertir l’escola en una espècie d’empresa amb incentius de productivitat.
Els membres del moviment Freinet, que acull tots els mestres i les mestres que creiem (encara) en una escola no segregadora i superadora de desigualtats, celebrem cada any el nostre congrés. Durant una setmana, treballem en diversos tallers i intercanviem les nostres experiències, debatem sobre l’educació i fem propostes per millorar i per continuar aprofundint en la nostra tasca, que considerem que és molt important. Aquest any ho farem a Lleida del 5 al 12 de juliol. I, encara que som una gota d’aigua dins d’un oceà immens, tenim l’esperança de continuar avançant cap a una escola inclusiva, que procuri l’èxit de tots el seu alumnat.
Sebastián Gertrúdix Romero de Ávila
